Ja fa molt de temps, vaig publicar al
fotolog una imatge que contenia asseveracions no pròpies d’aquella
edat, i que amb la saviesa de les mares i amb la cordura d’ara, puc
assegurar que és una de les mes certes que mai vaig publicar “hazte
insumiso a los malos rollos” si bé era una mica hipòcrita en
aquell temps (i ara), puc concluir que sempre hauria d’haver fet casa
a aquelles paraules cercades al google. Fer-se insubmís als mals
rollos implica deixar apart tot allò que el causa.
D’ara endavant he d’eliminar de les meues accions les relacions
socials inútils, els núvols de fum i els litres de bambolles solars
i les ferramentes que inciten a les primeres i les segones.
Aquesta
existència és massa innòcua per perdre-la amb “malos rollos”.
Insubmissió es el necessari!
Aquestes
lletres marquen un abans i un després.
Perfí
he arribat al meu oasis de tristesa i melancolia, i he agafat un
costum amb segles d’aparença.
I es
que es clar que som els antiherois de les seues pel·lícules, i amb
orgull!
* I
miss u, i need u